Tribunals Albons 1896

RESULTADO: Que la presente se instruyo por haberlos denunciado don Juan Muchac, Juez Municipal de  ALBONS en 28 de octubrede 1896, por el hecho de haberse presentado entre nueve y diez de la mañana de dicho dia, los procesados  Juan y Rosa     enuna era situada frente a la casa de aquel cogiendo un tronco de un árbol, que unos dies antes el referido Juez Municipal havia hecho depositar en aquel sitio , por haverlo encontrado en una mañana al levantarse y abrir la Puerta de su casa apoyado a ésta, y llevandóselo a casa de la Ysern, y a pesar de haberse opuesto a ello invocando su autoridad de Juez Municipal , que desobedecieron burlandose con carcajadas y contestándole con palabras groseras y despreciativas.

CONSIDERANDO….

VISTOS…

FALLAMOS: Que debemos absolver y absolvemos a los procesados Juan Ylla Costa y Maria Rosa Ysern y Joer, declarandose de oficio las coses procesales, y déjense sin efecto las fianzas y los avales y cancélese las actuacions. (Causa 214/96)

Vista un juicio oral público la presente ausa seguida en el Juzgado de Instrucción de Gerona,sobre hurto y desobediència a la Autoridad, entre partes de una el Ministerio Fiscal y de otra el procesado Salvio Gatius Pagés y Joaquim Gatius Pagés ( 1),el primero de 36 años, soltero, y el segundo de 39 años, ambos de la misma vecindat de Albons, los datos con instrucción y buena conducta.

RESULTANDO: Probado que embargados por el juicio seguidos los Frutos de sus fincas,en la mañana del 4 de julio último extra jo de dicha finca algunes gabillas de trigo y avena valorados en CIEN PESETAS y las transportóa la finca de su convecino Jaime Coll, de donde fueron ocupadas.

RESULTANDO…

VISTOS…

CONSIDERANDO…

FALLAMOS: Que debemos absolver y absolvemos a Salvio Gatius Pagés y Jpaquim Gatius Pagés, declarando de oficio las costas.

Joaquim Gatius Pagés , era administrador de finques i Secretari de l’Ajuntament de VENTALLÓ, amb quin Ajuntament i sobretot amb l’Alcalde Narciso Salines, en negar-se a retornar-li les claus i la documentació de la Secretaria amb motiu del seu acomiadament; tingué serioses dificultats que el portaran altre vegada al Jutjat ( Causa 143/902) Capsa 807, rollo 413,27 de maig de 1903.

 



Publicat dins de General | Envia un comentari

Records de Francesca Ferrer

Cercant en l’arxiu d’en Josep Recasens hem trobat aquestes fotos. Fotos del famós accident del Princep Midiviani el qual ha inspirat el llibre de: Imma Tubella : Un secret de l’Empordà

En aquest llibre no hi surten . Jo  conec el secret de les joies perdudes de la baronessa Tyssen. Tan com tot el poble d’Albons ja sap el que el llibre diu de l’accident.

Però anem a parlar de les imatges :

El nen més petit és el pare d’en Josep i en Miquel Baus. En Mateu Baus germà del meu padrastre. I dic padrastre perquè qui ho llegeixi  sàpiga de qui parlem. Però per a mi va ser com un pare o més!

Tornem a la foto: el  noi més gran és ¨el baster¨ que li dèiem. Però el seu nom era Pere.  Va venir al poble d’Albons quan jo era molt petita ni recordo com va ser.

Va comprar la casa que encara avui porta el seu nom : Cal Baster.  Aquest jove feia de matalasser i arreglava les coses del cavalls i de cuiro. En Pere quan el necessitaves sempre hi era.

 Que havia de néixer un vedell i venia malament… en Pere feia de veterinari.  Nosaltres vivíem molt a prop i a l’hora de dinar també hi era.

La mare li deia: – Has dinat? I així el convidàvem a dinar molt sovint. I es que abans el poble hi havia molta germanor érem tots com una família. Els del poble d’aquest època ja ho recordaran.

Però torno a la foto on en Pere( el baster)  està assegut a dins com si fos seu. I és que aquest noi  sempre estava a l’aguait.

Per exemple us explicaré que per la ¨berbena de sant Pere¨ al mateix carrer on vivia ell i nosaltres  hi vivia ¨l’avi Badosa¨ que  és deia Pere també.

I sabeu que feien ? llogaven  Un ¨manubri¨  ( un organillo popular que és posava sobre un carretó ) el feien anar amb una maneta i apa  tot el carrer a ballar.!

Bé fins aquí la  petita història d’un accident, d’un baster i d’un poble!

—————————————————————————————————

Vull agrair a la persona que va deixar fer còpia de les fotos que veiem avui a  en Josep Recasens i  Adroher. Què en aquest cas no sé ben bé qui pot ser ja que ell recollia informació de molta gent. I és per això que la família volem continuar ensenyant de tant en tan. Per no oblidar la història dels nostres avantpassat.

 



Publicat dins de General | Envia un comentari

Cobraments 1713-1715

cobraments-i-pagaments-1

cobraments-i-pagaments-2-pdf



Publicat dins de General | Envia un comentari

Recuperem el passat conversa amb R.P.

Recuperem el passat  per Josep Recasens i  Adroher  data any 2007

Fem petar la xerrada amb R. P.T, fill d’Albons nascut l’any 1921

A que jugàveu quan éreu petits…?

La veritat és que a no gaire res, poca cosa hi havia per passes l’estona…, però si que em recordo els bons moments jugant a un joc que li deien Bistri o al Marro, saltar i parar, amb baldufes i boles.

I ja de més grandets on acostumàveu a anar…?

Tot i que els parcs, al principi només ens deixaven anar fins als pobles més propers: Viladamat, l’Escala. Quan teníem uns disset anys, solíem anar a banyar-nos i dinar a la platja; hi anaven quinze o vint amics amb el tractor i el remolc de casa. Alguns feien servir la tartana. A Cal Bus en tenien una de molt bonica.

En aquells anys, els joves d’Albons, tenien anomenada conflictius.

Dons és ben cert, però en quasi tots els casos era per qüestions de ¨xicotes¨…, el meu cunyat de Ventalló, per exemple, li vàrem preparar una trampa; van col·locar un filferro de banda a banda de la carretera, perquè quan passés amb bicicleta caigués…, si l’enganxen pel coll, podia haver estat mortal.

Però…,  quin era el tarannà del poble…?

El cert és que no hi havia tanta crispació com hi ha ara. Llavors hi havia una gran germanor entre nosaltres petits i grans una ajuda mútua, si algú estava malalt i convenia se l’ajudava a fer la feina, en una paraula , hi havia més companyerisme . Per posar-te un exemple : Et diré, si algú havia perdut un jersei o una caçadora en qualsevol indret, qui el trobava el portava a Ca l’Alguatzil, i ell corneta amb mà, feia la crida per tots els carrers del poble. Això ara es inimaginable , abans tots i tot era més tranquil, més alegre,…respecte a això que parlem quan venia l’època del segar, la gent de la casa et portava l’esmorzar i el berenar …, tots cantaven i xiulaven.  Avui, si algú canta  xiula pels carrers, el prenen per boix.

Havíem vingut quadrilles de segadors forasters…?

No, aquí no va venir mai cap ¨quadrilla¨, en teníem de propis i bons;  crec que entre ells hi havia el millor segador d’Espanya, que era l’avi de cal Titet ;  quan avançava era com si  obris pas per una carretera de primera; sempre portava una ¨carterola¨ de tres o quatre litres de vi, i quan anava a l’hort sempre el posava sobre la paret, per tal que el vi fos més calent.

La gent abans era molt més valenta que no pas ara. De fet havíem de ser-ho per força …! Aquí al poble es feien moltes juguesques , algunes respecte del menjar però moltes per veure qui er el més fort. Recordo que es reunia un grupet d’homes que anaven a Cal Ros, i es menjaven dos o tres pollastres, n’hi havia que no acabaven mai la gana…, o bé procuraven fer juguesques sobre qui podia aguantar damunt seu , dos o tres homes…, qualsevol cosa servia per fer apostes. Recordo mol bé, el batre amb cavalls a l’era de casa.

 

I del període de la guerra que em podríeu comentar?

Personalment cap al final de la mateixa vaig patir: ¨Una herida de metralla en la mano izquierda del dedo mayor¨. Jo llaurava el Camp dels Homs, que va quedar blanc de ¨gavines¨, vaig decidir anar a buscar l’escopeta, pensant que almenys en mataria unes vint-i-cinc, no sé El que va passar…! vaig quedar amb la mà cremada i ensangrentada, vaig estar ingressat dos mesos,  i després em donaren quinze dies de permís, i cap al front…, però no hi arribàrem mai…, quan venien a bombardejar a Girona ens refugiaven cap a les muralles, allí a l’Hospital Militar hi treballava l’ex-capellà d’Albons, que trobà la mort en un bombardeig al carrer del Carme de la mateixa ciutat.

Per aquell temps l’església del poble servia de magatzem…, hi actuava el Sindicat…, es feien vendes i també es donaven gèneres de franc…S’imprimiren bitllets de banc ¨avalats¨ per l’Ajuntament d’Albons; anys més tard a nivell  de col·leccionista e un intercanvi a Perelada, pel seu intercanvi em donaren una caixa de cava.

Recordeu algun tipus d’anècdota?

Prop de casa hi havia una perruqueria, la d’en Devesa, tenia un aprenent ( que em sembla que era de Can Pascual) ; va entrar un client i digué al jove;  Noi afaita’m , encara que no ho hagis fet mai…, en Daves m’afaitava a mi, hi anava vigilant contínuament a l’aprenent, i de sobte em fot un cop de navalla del qual rajava tanta sang que no podia estroncar-la…, en canvi l’aprenent se’n sortia prou bé…!, vaig anar cap a casa, i a  base de fregar-mi faves mig partides se’m va estroncar definitivament.

En  algun moment es va col·lectivitzar la terra durant aquells tres anys?

Si, aquí a la Coromina que tenia unes cinquanta vessanes, que era propietat del meu ´jefe¨,

Se’n feren unes dotze o quinze parcel·les d’unes quatre o cinc vessanes cadascuna…, però quan entraren els ¨nacionals¨, varen haver de pagar tot el que havien guanyat amb la col·lectivització.

Va haver-hi bombardejos al poble…?

Si i no …! Un dels darrers avions republicans que marxava, va deixar anar dues bombes, l’una a can Millet, i l’altre en l’indret on ara hi ha la nova Urbanització, va quedar enfonsada i jo diria que encara deu ser-hi.  Recordo també que aleshores hi havia dos tancs, que anaven amunt i avall i tiraven bombes direcció al Pont de Torroella, carregaven aquí al transformador …, cap a la muntanya ni havia algun altre.

I durant la guerra?

Aquí menjàrem sempre, teníem conills, blat, de tot…Veníem pescadors de l’Escala que ens portaven peix…, fèiem intercanvi, posem pel cas, un quilo de mongetes per un quilo de guiules i serrats,  la Maximeta era una de les peixateres que venien també els ous eren valorats.

En acabar la guerra

Jo feia el Servei Militar a Girona, allà si que es menjava malament…! fa mal el cor dir-ho. però per un ¨xusco¨ hauries pogut aconseguir els favors d’algunes noies. A l’escala del Forn Montserrat hi havia una família amb dues filles, treballaven tots quatre i amb prou feines podien menjar. Un ¨xusco¨ valia deu pessetes que era el jornal d’un dia.

Anecdotari

Quan el meu ¨jefe¨ es va vendre el que ara és la nova Urbanització ho feu com a ¨horta¨, però ja en perspectiva de futur , llavors en cobrà 100ptes el metre quadrat, unes 400.000 ptes. I ara potser en valdria més de quinze milions.

 

 

 

 

 

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Envia un comentari

Recuperem el passat (41)

Per Josep Recasens i Adroher
En la ciudat de Gerona a ocho de octubre de 1903.
Visto en juicio oral y público la causa procedente del Juzgado de esta Capital, seguido por DESACATO; entre partes de la una el SR. Fiscal y de la otra los procesados : Juan Coll Sureda de 29años de edat, hijo de Jaime y Catalina, casado, labrador, natural de ALBONS; Eudaldo Oller Bohigas , de 39 años de edat, hijo de Joaquin y Catalina, casado Herrero , natural de Sant Pedro Pescador, Narciso Madiña Isern, de 29 años de edat, hijo de Pedro y Rosa , casado labrador, natural de ALBONS y Francisco Ferrer Mascarreras de 48 años de edat , hijo de José y Ana, casado, Zapatero, natural de Verges y vecino de ALBONS, sin antecedentes penales, y en libertad provisional.
1º Resultado probado: Que la presente causa fué incoada por haver denunciado el Alcalde de ALBONS D. Raimundo Casademont , que el dia cuatro de febrero último, los processados: Juan Coll Sureda, Eudaldo Oller Bohigas, Narciso Mediñà Isern y Fracisco Ferrer Mascarreras, le presentaron unos documentos y como no les diera el recibo, que le exigian por llevar fecha del dia anterior , dichos individuos comenzaron a dar gritos llamandole: Älcalde burro¨, ¨poca verguenza¨ que no sabia lo que se hacia¨y que ya habria quien lo haria ir derecho¨ sin que por las pruebas practicades en el acto del juicio oral se haya podido demostrar, si las citades frases injurioses fueron dirigides por los procesados al citado Alcalde, o si fue éste quien las dirigió a ellos.
2º Resultando: Que el Ministerio Fiscal califico los hechos que relata en su escrito de conclusions provisionales, de un delito de desacato previsto en el número primero, del art. Doscientos sesenta y seis y penado en el apartado último de doscientos sesenta y siete del Código Penal, para los quatro procesados , propone un arresto mayor de: CUATRO MESES Y UN DIA y una multa de ciento venticinco pessetes, con apercibimiento de responsabilidad, que en caso de impago, deberan pagar con un dia de cárcel por cada cinco pessetes no pagades.
3º Resultando resuelto que la Defens tanto en sus condiciones provisionales como definitives, afirma que los procesados no habían cometido delito alguno, sol·licitó para sus defensados la libre absolución.
1º Considerando: Que no habiéndose probado que los acusados ejequtaran los hechos calificados de delito por el Sr Fiscal, Según se desprende de las puertas practicadas en el acto del juicio oral, apreciadas las circunstancias, es procedente declarar ABSUELTOS y de oficio las costas.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | Envia un comentari

Com i de quina manera va arribar el cinema a Girona

Per Josep Recasens:

Com i de quina manera va arribar el cinema a Girona
Aquí a la ciutat de Girona, escriure respecte al cinema pot semblar un despropòsit, tota vegada que tenim un dels millors museus de l’anomenat ¨Setè Art¨ de tot Europa.
Malgrat tot crec que l’esmentat espai museístic, presenta una petitíssima llacuna, que no es altra que esbrinar el com de quina manera va arribar el cinema a Girona; jo d’una manera modesta m’he proposat indagar-ho a través d’un repàs a la premsa local de l’època, i intentar així descobrir-ho els trets més característics.
Segons el ¨Diario de Girona¨les primeres provatures tingueren lloc un any i mig després de la seva estrena a París. Era el 31 d’agost d l’any 1897, en els baixos del carrer de les Ballesteries, indret on durant molts anys hi hagué el ¨Colmado Muntanola¨, concretament en el número 27, una casa que feia cantonada amb el pont de Sant Agustí. Pocs dies després, el 4 de setembre, en aquest mateix indret es produí la inauguració oficial, amb l’assistència de les primeres autoritats. Eren les 7 de la tarda, l’entrada general costava 0’25 cts. Es projectaren els següents films. ´La plaza de la República de París¨; Extraordinari movimiento¨; ¨La llegada del tren¨I Äsombrosa realidad¨( la qual diuen que provocava gran esverament entre el públic). La sessió anava acompanyada de gramòfon i un narrador. Es feien tres sessions diàries d’una mitjà hora cadascuna. Les deficiències en el voltatge elèctric, van fer que les imatges no fossin massa perfectes (alguns espectadors demanaven que se’ls tornés el ral que els havia costat l’entrada) .
Posteriors exhibicions cinematogràfiques
Ha cridat l’atenció en aquestes Fires de 1898 el Cinematògraf instal·lat a la Plaça de Sant Agustí, que és dels més perfeccionats que s’han vist, lo publich ho prengué com una diversió tan agradable, que cada sessió era ple. Funcionava de les 12 a les 24 hores, les sessions duraven mitja hora. Acabades les Fires desaparegué.
També el 28 d’octubre de 1898, funcionà el ¨Biógrafo Luminiér¨; (durà poc temps).
Segons el diari ¨El Norte¨de l’1 de novembre de 1898, en el carrer Ciutadans num 155, els Germans Pomar instl.laren el ¨Biografo Lumière¨.
El 16 de novembre de 1898, el senyor Coll y Arnau propietari del saló Odeón, demanarà permís a l’Ajuntament per tal de fer cinema al ¨Teatre Principal¨, els dissabtes i diumenges. Una decisió molt polèmica. El 1910i el 1916 s’hi tornaren a celebrar sessions de cinema.
També l’any 1899 s’instal·là un cinema a la Rambla de la Llibertat, s’anomenava ¨Cine Domeny¨. Els espectadors dipositaven una butlleta en una bústia, per tal d’escollir les pel·lícules de les seves preferències. A finals de l’any de la seva inauguració, va desaparèixer.
El ¨Saló Gerió ¨fou una sala cinematogràfica projectada per l’arquitecte Rafel Masó Valentí. Explicava les pel·lícules Juan Figueres, que era impressor i baríton.
En els ´Baixos de l’Hotel Italians¨, el 25 de desembre de 1990, es projectaven les pel·lícules que havien estat visionades al Cine Napoleon de Barcelona. L’entrada costava 0’50 cts, el programa se subdividia en dos sessions: la primera composta de 8 pel·lícules Vaticanes , i la segona de 8 de variades; els espectadors que només volien veure les segones; pagaven la meitat de preu.
¨Cine Polak¨, era a la plaça de la Independència, s’inaugurarà el 24 d’octubre de 1901, era una barraca de grans proporcions; posseïa un òrgan. Les sessions duraven mitja hora, i ens diuen els cronistes que en un dia de Fires va arribar a recaptar 7.000ptes. Solien anar-hi : ¨gente típica del campo¨, con la clàssica barretina roja, ¨gec de bellut¨y la holgada manta de lana: las mujeres con su cuerpo ceñido hasta lo impossible¨.Per les Fires del 1902 , tornà a instal.lar-se el mateix lloc.
´Cine Sport¨era un cinema a la Plaça Sant Francesc, de molt poca cabuda, tingué una vida molt breu. Prestà serveis entre 1906 i 1907.
¨Salón Gran –Via ¨, aconseguí el seu permís el 26 de juny de 1908. L’arquitecte fou el senyor Isidre Bosch, era modern i còmode, tenia una capacitat de 600 espectadors, amb l’entrada dels dijous es lliuraven números per als regals de joguines . Més endavant s’amplià fins a 1200 persones.
¨Cine Novedades¨, s’estrenà el 1902. Estava situat en un solar de l’Execm Sr. Marqués de Camps, que feia cantonada amb el carrer Nou.

cine gi

No sé la data de publicació ni en quina revista va ser publicat.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Nadal

Felicitació General 2016

Publicat dins de General | Envia un comentari

Novembre 2015

Crec que he fet les vacances un pel llargues…
Bé després d’aquest temps que puc explicar….moltes coses!
Som-hi!

Extret directament del butlletí del poble d’Albons amb programes aportats per Josep Peiris us deixo un linc on podeu observar varies curiositats.

 

Per en Peiris Octubre 2015

Publicat dins de General | Envia un comentari

Festes d’estiu! D’abans

Festa major estiu 1946

Publicat dins de General | Envia un comentari

Escuela Nacional

Ara que els nens han començat vacances trobem aquesta foto de l’any 1922

Una foto pel record.

escuela nacional 1922

Publicat dins de General | Envia un comentari